CIUTAT MERIDIANA

Els primers pobladors eren treballadors i treballadores provinents de diversos indrets de la península ibèrica, molts d’origen andalús. A més, els nous pobladors d’aquest barri eren majoritàriament joves, amb un elevat índex d’analfabetisme i amb una taxa d’atur que rondava el 25%, molt superior a la resta de la ciutat de Barcelona. Per tant, ja des del seu naixement, el barri de Ciutat Meridiana naixia amb importants deficiències estructurals, socials i econòmiques, esdevenint l’apèndix d’una Barcelona que li girava l’esquena metafòricament i geogràficament.

Gràcies a la lluita veïnal dels anys 70 i 80, el barri va començar a comptar amb equipaments necessaris pel seu funcionament, tals com escoles, centres medico-sanitaris o espais d’oci (teatres, cinemes).  La dècada següent va esdevenir un accentuat procés de despoblament durant els anys 80 i 90, per bé que amb l’arribada del nou mil·lenni i les noves onades migratòries van provocar una certa revitalització del barri. Amb tot, l’esclat de la crisi l’any 2008 i les execucions hipotecàries han castigat amb molta cruesa un barri fràgil i vulnerable.

Com exemple d’aquesta realitat, podem constatar que fins ben entrat el segle XXI no va arribar la connexió amb metro (lleuger) amb la resta de la ciutat (la Línia 11), i encara avui el barri de la Ciutat Meridiana roman oblidat i fins i tot desconegut per bona part dels barcelonins i fins i tot per les autoritats municipals, comarcals i provincials.

POBLACIÓ 10.527

POBLACIÓ PER LLOC NAIXEMENT:

Bcn- 34,9%

Resta Catalunya- 3,3 %

Resta Espanya- 23,3%

Estranger- 38,4%

Principals nacionalitats: Pakistan, equador i marroc

D’altra banda, al barri de Ciutat Meridiana és on es produeixen més desnonaments. El perfil més freqüent de desnonades correspon famílies immigrant que van pagar un alt preu entre 2004 i 2008 per habitatges de 60 metres quadrats.

Ciutat Meridiana, amb gairebé 11.000 habitants i un 40% d’immigració (el doble de la mitja de Barcelona) s’ha alimentat de successives onades migratòries.

“Aquí llegó a haber 11 inmobiliarias”, recuerda el presidente de la asociación de vecinos, Fili Bravo. “Lo que se llegó a permitir” hoy le quita el sueño: “Aquellas barbaridades las firmaron notarios y directores de oficinas de cajas y bancos que hoy se lavan las manos”. Bravo asegura que hay 400 desahucios pendientes. Es jueves y Bravo se tira toda la mañana barrio arriba, barrio abajo, entre los dos desahucios previstos para esta mañana. Los dos se pararon gracias a la presencia de vecinos y activistas de la Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH) y la entidad 500 x 20, centrada en cuestiones de vivienda.

SANTS-Montjuic

Sants és el nucli de població més important i el barri més extens i més antic del districte. Al segle XIX era un barri obrer amb diverses fàbriques tèxtils, entre les quals cal destacar el Vapor Vell, convertida en biblioteca i escola l’any 2001, i l’Espanya Industrial.  El 1897 el municipi es va annexionar a Barcelona.

La construcció de la carretera nova, al final del segle XVIII, animà el ritme econòmic i constructiu del barri. Avui en dia, el carrer de Sants i el carrer de la Creu Coberta formen un dels eixos comercials més importants d’Europa.

Sants s’annexà a Barcelona, tot i sol i a petició pròpia, entre el 5 de maig de 1883 i el 12 de juliol de 1884. El 20 d’abril de 1897, un reial decret de la reina Maria Cristina, signat pel ministre de Governació, consumava l’agregació a Barcelona.

El treball

El creixement de Sants s’accentuà durant la segona meitat del segle XIX, multiplicant per cinc la seva població entre 1850 i l’annexió. És un creixement superior al de Barcelona i al de bona part dels munciipis del pla, a causa de l’impuls de la industrialització i l’atracció de mà d’obra obrera que suposà.

La España Industrial, el vapor nou, ha estat la fàbrica més important de la historia social i econòmica de Sants. Societat anònima tèxtil de la família Muntadas, produïa diversos tipus de teixits i estampats, especialment roba de pana, el gènere tèxtil més emprat per les classes populars catalanes (el negre de pagès, el beix verdós dels tramviàries…). El carrer que duu el nom de la fàbrica, i que hi dóna accés des de la carretera, probablement era un dels més animats els dies feiners, concorreguts d’obreres i d’obrers; les dones amb faldilla fins als peus i el cap cobert, els homes calçats d’espardenyes i amb brusa.

Parades mig provisionals de roba, amb les seves veles esteses i la mercaderia penjada, es col·locaven a banda i banda del carrer per a aprofitar-ne l’anar i venir. Els treballadors i les treballadores de La España Industrial, a l’entrada i sortida de cada torn de treball, eren clients atractius per als comerciants; tenien un sou segur i uns inicis de seguretat social, i eren prou nombrosos per a justificar la instal·lació més o menys provisional d’aquestes parades,. Potser no tots els dies o nomes els dies de paga, la gran Història no ens n’ha deixat informació; hi devia haver, però, prou gent i amb un mínim de capacitat adquisitiva.

DADES SANTS: (barri, no tot el districte)

Població: 41.104

Població per edat:

59,4% 25.64 anys

21,1% 65 anys a més

11,1% 0-14 anys

8,4% 15-24 anys

Població de més de 65 anys que viu sola: 27,5%

Nombre aturats 2.535

 

Primeres cooperatives de Sants:

  • La formiga obrera (va ser la pionera, any 1885)
  • La Flor de Maig (1890-1939)
  • La Lleialtat Santsenca (Finals segle XIX)
  • La Nova obrera (1897)
  • La Redemptora (1897)
  • El model segle XX (1901)
  • Les cooperatives d’hostafrancs
  • L’empar obrer (1905)
  • Les cooperatives radicals a Sants
  • Nova activitat obrera (1909)
  • Benestar de l’obrer (1914)

Actualment hi ha una cinquantena de cooperatives, a més d’altres experiències de cooperativisme actiu.

Exemples: Despatx d’arquitectes LaCol, La ciutat invisible o el Koitton club.

LA VILA DE GRÀCIA

La Vila de Gràcia és el tercer barri pel que fa a població de Barcelona. És un barri molt estimat per la gent que hi ha viscut al llarg de les seves vides i per altra banda és un barri amb molta demanda turística. Aquest fet provoca processos de gentrificació i deixa en situació de vulnerabilitat a les veïnes que són del barri ” de tota la vida”.

Un fet que carcateritza a les veïnes d’aquest barri és que manté o intenta mantenir la seva identitat de poble amb una forta cohesió social. La Vila de Gràcia és un barri amb una gran tradició associativa i és un referent de la cultura popular i dels moviments socials.

L’ increment del turisme i la promoció d’aquest barri està provocant molts canvis que no agraden a moltes, per exemple en l’àmbit de l’habitatge.

Barcelona registra 27 milions de visites turístiques l’any. Com a conseqüència d’això, indrets emblemàtics de la ciutat com el centre històric, el barri de la Sagrada Família o el parc Güell estan perdent els seus habitants per l’increment dels lloguers i en general de l’encariment de la vida al barri a causa del turisme. A Gràcia fa anys que s’ha convertit en un centre d’oci nocturn, amb una gran concentració de bars i terrasses i milers de visitants. La gent gran explica que on abans es posaven cadires a les portes de les cases i les veïnes feien comunitat, ara hi ha terrasses i negocis nocturns entre mirades anònimes.

En general, la gent gran troba que el barri s’ha encarit i s’ha impersonalitzat, mentre que  les joves es veuen obligades a emigrar a d’altres barris degut al mobing inmobiliari i als preus inassumibles. Ambdos col.lectius estan d’acord en que falta diàleg intergeneracional, entre els dos col.lectius, per a sumar forces i reivindicar la dignitat del barri i de les persones que hi habiten.

LA VELLESA DELS BARRIS

Projecte que promou el paper actiu de les persones grans dins de la societat fent ús de les eines audiovisuals com a mitjà de representació, registre i difusió. Per tal d’apropar-nos a la diversitat poblacional de Barcelona el projecte es contextualitzarà en els districtes de Sants-Montjuic, La Vila de Gràcia i Ciutat Meridiana representatius de la diversitat socioeconòmica i les relacions centre-perifèria; en cadascun d’aquests es configurarà un grup. El desenvolupament del projecte es planteja per tal d’aprofundir en la cosmovisió de la gent gran, amb la realització d’un documental amb les participants dels tallers que així ho desitgin. Aquest, explicarà la vellesa dels diferents barris de Barcelona, en tant que processos de canvi dels mateixos, des de la seva pròpia mirada. El documental s’estructurarà en base a cinc eixos temàtics: habitatge, comunitat, activitat econòmica, espais públic i governabilitat. Per finalitzar el projecte i contribuir a la participació i transmissió de coneixements intergeneracionals, es realitzarà una projecció del documental a cadascun dels districtes implicats, dirigida principalment als joves i la gent gran , on s’obrirà un espai de reflexió i debat col·lectiu.

IMG_2450.JPG

En un context d’envelliment de la població i d’acceleració de la transformació de les ciutats i les relacions socials establertes en elles, considerem que es de rellevant importància incidir en el paper de la gent gran en aquests processos des de la seva experiència i interpretació. En aquest sentit, pretenem contraposar-nos a la progressiva desvalorització social d’aquest sector poblacional doncs cada cop s’acosta més a situacions de marginació i exclusió donades les condicions de vida familiar i les exigències d’organització social i econòmica actuals. El projecte pretén incidir en la participació propositiva, creativa i autònoma aïllant-se, així, de tendències més assistencialistes. Els formats audiovisuals permeten ampliar el potencial de visibilització, difusió i sensibilització així com oferir noves formes de representació i expressió menys comuns i accessibles per aquest sector de població. Per tant, l’ús de la càmera subjectiva i la total participació de les protagonistes en els processos de rodatge i edició permetrà proporcionar una visió de la realitat ajustada i propera així com fomentar les capacitats d’aprenentatge, cooperació, autorealització i vinculació amb l’entorn. El suport mutu, la importància envers la memòria històrica col·lectiva, la participació comunitària i intergeneracional, l’autogestió, l’empatia i l’apoderament envers els processos social son valors, entre d’altres, rellevants a l’hora de desenvolupar el projecte.

El format per si mateix dels resultats del projecte, en tant que arxiu audiovisual d’històries de vida i llargmetratge documental entorn la vellesa dels barris, permetrà la difusió il·limitada del contingut realitzat durant el projecte podent-se utilitzar com a fonts de documentació històrica així com d’anàlisi de la realitat actual i pont per a transformacions socials futures. D’altra banda, l’aprenentatge dels i les participants entorn les tècniques audiovisuals i el coneixement mutu entre els espais, recursos i persones vinculades al projecte, permetrà la reproducció de les pràctiques realitzades a altres grups de persones o a les mateixes implicades de manera autònoma enfortint, així, el seu paper transmissor.